Viu la vida que t’agradaria escriure

Se que tots esteu esperant el meu proper post sobre el viatge, però avui no vull parlar d’això. Avui vull escriure sobre una frase que m’a portat a ser l’home que sóc avui, un eslògan tan poderós com per convertir a la persona més desconfiada i pessimista en algú capaç d’aconseguir totes les seves metes i canalitzar totes les males energies en positivitat. Viu la vida que t’agradaria escriure. I és que aquesta oració no ens està dient que anem a la llibreria del barri a per llapis i paper, ens està demanant que visquem d’una vegada per sempre com ens agradaria viure, sense complexos ni pors. Ser tu mateix.

Supera’t a tu mateix

Des de petits ens ensenyen on es el limit de tot, i quan diem tot estem parlant de nosaltres. És el primer limit que aprenem, rebem les pors dels adults al fet que ens passi alguna cosa i així no podem avançar. Tot passa pel filtre de les pors i el que diran, estarà bé? Seré una vergonya per als meus pares? Una mala persona? Decebré als meus amics? A la societat? Però la pregunta veritable que ens hem de fer és: sóc la persona que vull ser?

Superar aquests limits és complicat, ho reconec, però més enllà trobarem la felicitat. Solament necessitem donar el primer pas, i mai parar de caminar en la direcció a aquesta persona que volem ser. Devem pensar que cada pas que donem ens acosta una mica més a les nostres metes, les nostres il·lusions i els nostres somnis. No existeixen metes impossibles, ni il·lusions idiotes ni somnis petits. Tot són percepcions d’una societat classificada en tendències de moda barata, que ens diuen com viure, i no ens aporten res més que urticaria en les nostres emocions més intimes.

Saltar, aquest és el secret, tirar-nos al buit d’aquest pou de pors que ens impedeixen ser nosaltres mateixos. Els altres sempre ens cridaran bojos, no hi ha res que puguem fer per ells. L’important és saber que som lliures de realitzar tot el que volem fer, sense trepitjar la llibertat de ningú ni perjudicar-los perquè se t’ha ocorregut aterrar amb un helicòpter en les seves teulades, respectar als altres no ens limita en absolut el nostre propòsit de personatge de conte. Solament hem d’entendre que tot el que coneixem forma part de la cultura del lloc on hem nascut, per conèixer noves formes devem moure’ns.

I clar que tota acció té una responsabilitat. En el meu cas vaig decidir voler ser aquest personatge de llibres d’aventures, una mescla d’Indiana Jones i Willy Fogg  que inspirat en històries quixotesques em vaig llançar a per aquesta aventura que s’esta convertint a poc a poc en la meva vida. Em faig responsable que no estaré en noces, ni batejos, ni naixements, ni aniversaris, ni els bons moments ni els dolents. No tot el que rellueix és or ni plata fina. La meva decisió m’ha portat lluny de tota la gent que vull i estimo. Tinc just aquesta edat en què tots els esdeveniments s’acceleren, però si tingués l’oportunitat de tornar al passat, tornaria fer-ho. Perquè per una vegada en la meva vida, no tinc por de ser jo. I sé que la gent que em vol estan del meu costat, recolzant-me a la distància, tan fort com jo puc fer-ho per ells. Perquè saben que això em fa feliç, i és que al final viure com ens agradaria és realitzar-nos com a persones. Arribar a l’honestedat amb tu i estimar-te. No es necessita molt més per trobar la felicitat.

Així que aquest est és el missatge que deixo. Passi el que passi mai deixis de ser aquesta persona que t’agradaria ser. És igual que siguis home o dona, ni el tipus de sexualitat que tinguis, si ets religiós o ateu, o ideologia política. Tots caminem units a una mateixa destinació, encara que hi hagi gent que no ho entengui, per això, no deixis mai de somiar. Tots podem ser aquesta persona que volem ser, podem viure la vida que ens agradaria escriure. 

Vola lliure.

4 Respon a & ldquo; Viu la vida que t’agradaria escriure & rdquo;

  1. Manuel Pedrero

    Creo que tenido un anguila vuela muy alto.Libre como en viento.Vivo contigo tú cesaciones,emociones y tú liberta.Si te pierdes cosa familiares y amigos tú nos enseña el mundo con la historia de cada lugar y por eso te queremos. Sigue tú camino que es la dirección de casa

    Respon
  2. Raquel

    Creo que no podrias explicarlo de otra manera, se te echa de menos, me encantaria que estuvieras aqui a nuestro lado en lo bueno y en lo malo (ya lo has estado muchas veces) pero verte tan feliz tan lleno de vida me hace ver q tienes q volar libre, y que por mi parte seré el aire q empuje tus alas. Escribe tu libro

    Respon

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.