L’inici esperat

Després d’una setmana de ruta amb el cotxe pel nord d’Irlanda, ha arribat el moment de començar. Tant temps avisant pel blog, Facebook, Twitter, etc… fa d’aquesta nova aventura alguna cosa especial. Fins avui les meves aventures eren per a uns pocs, però ara la fanpage del Facebook ha augmentat considerablement al costat de les visites del blog ja no sóc tan anònim com abans! Així que espero complir i donar-vos l’afecte que rebo de vosaltres.

Inici de l’aventura

El dimarts m’aixeco d’hora, amb la intenció d’estar en el taller a les 10 per acomiadar-me dels meus excompanys però muntar l’equipatge em va costar més de l’esperat. Al final surto de casa a les 11 i escaig, desmuntant la porta d’entrada a la casa perquè la meva benvolguda Pupas ha engreixat considerablement.

Gens més sortir se surt la cadena… i en començar a pedalejar no sóc capaç

Mis compis del curro :)

Mis compis del curro 🙂

d’anar en línia recta! Collons! Així vull donar la volta al món? A poc a poc i a força de molta fe en mi, amb si avançar fins a arribar al meu antic treball. Els dono una sorpresa a gairebé tots, doncs van faltar alguns als quals m’hauria encantat acomiadar-me.

Surto d’allí gairebé a la una del migdia, penso que no vaig a poder fer molts quilòmetres però el dia és perfecte per començar el Prologue around.blue. No fa vent i tinc el solet tot el camí. Sí, el sol d’Irlanda no crema ni escalfa però si aconsegueixes veure-ho et sentiràs l’home més afortunat del món.

Amb si arribar a Termonfeckin i m’acullen una encantadora família. Fico la meva tenda de campanya en els seus terrenys i fins i tot em deixen usar la dutxa. Quin regal de primer dia.

_DSC3752.ARWL’endemà comença amb vent gèlid i pluja racheada, així durant dues hores. Visito Dundalk i em preparo per entrar a Irlanda del nord. El dia es va fent llarg i em sento cansat. Busco un lloc on acampar però aquí prop de Newry no tinc sort. Així que trobo una entrada a un bosc que promet ser acollidor. No m’ho penso dues vegades. Es que hauria d’haver-hi previst això i haver acampat amb aigua abundant però no tenia molt temps, ni ganes ni energia. Amb si entrar al bosc saltant un petit tros de varanda de fusta trencada, ai que veure com pesa la fotia! Amb si acampar entre uns arbres enormes i bells, crec que dels llocs més màgics on hagi aconseguit acampar.

La nit la hi passa plovent, així em regala aquest màgic lloc la meva absència d’aigua. El primer que faig en sortir de la tenda (òbviament va ser involuntari) va ser mullar-me els peus, és a dir, les sabates, és més el cubrebotas també!

Amb els peus entollats intent-ho avançar per la costa, però en arribar a Warrenpoint em trobo un bon home que em diu: If you go to Kilkeel you will kill yourself! (si vas a Kilkeel et mataràs!) així que pensant que és un exagerat intent anar pel camí de la costa… potser hauria de prestar més atenció als homes majors…

Decideixo donar mitja volta, la qual cosa em vaig trobar en arribar a la costa va ser un vent que gairebé em tira dues vegades i les ones abraçant la carretera. Torno a Newry, això fa que hagi tirat gairebé 20km de la ruta però a l’interior el vent és menor… o això espero.

Entre duendes y hadas

El tercer dia ha estat fotut, pluja durant tot el dia i un fred de cura, si em poso dolent no m’estranyaria. He avançat poc però val més això que res. Vaig aconseguir posar la tenda en un camp de cultiu amb el permís de l’amo. Em toca tendir la roba a l’interior de la tenda i intentar assecar tot amb el fogó… la veritat és que funciona! Així que roba seca i a dormir.

Secando la ropa.

Secando la ropa.

Del dolent s’aprèn i de  es gaudeix, així em vaig sentir el divendres en despertar vaig veure la meva tenda i la resta de terreny on em trobava congelat. Vaig decidir no arribar a Belfast i esperar que escalfés el dia. No podia ser millor, dia brillant i assolellat… encara que el sol d’Irlanda no calenti… Visito Downpatrick, ciutat on es troba la catedral de Sant Patricio. Pel que sembla tinc la tendència de seguir els camins religiosos… ni que jo ho fos!

Després d’aconseguir internet surto adreça Killyleagh. Un altre poble que recomano. Té un castell molt bé conservat i pots seguir una ruta ciclista bastant interessant fins ha Comber, lloc on vaig passar la nit. Gràcies Garth per deixar-me dormir en els teus terrenys i regalar-me mitja dotzena d’ous!

El dissabte s’aixeca fred i ennuvolat. Arribo a Belfast al migdia i em dirigeixo al Titanic*Museum. Perdut en Newtownards road un taxista m’acull en el seu taxi. Fiquem a Pupas carregada en el taxi i em porta al museu. Gràcies Franklin per la seva amabilitat. Unes fotitos pel museu i em dirigeixo on vaig a passar la nit, a casa de Marcin de warmshowers just on em va trobar el taxista! Així que tornada enrere, encara que no diré que desande el pedalejat… ja que em van portar en taxi!

_DSC3788.ARW

Una salutació des de Belfast!

I gràcies per llegir-me 🙂

_DSC3767.ARW

2 Respon a & ldquo; L’inici esperat & rdquo;

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.