La teoria de l’espai temps

Mai em parat a pensar en la relació de l’espai temps. Tenim una dita: el temps passa factura. I la relació ha de ser directa amb l’espai doncs, després de més de dos mil quilòmetres, Pupes i servidor estem pagant el desgast…

Deixo Le Mont Saint Michel i em vaig anar a escriure el meu últim article, el de “La ruta dels tres països”. Aquest dia no vaig poder fer més de 47 quilòmetres. banner camiseta alargadoVal que vaig sortir tard i que els últims dies i aquests 47km van ser passats per muntanyes, però el ritme i sobretot les energies no estan al nivell de dies anteriors. Aconsegueixo posar la tenda a casa de Logan i la seva dona Laurent, són una parella encantadora amb els quals passo una magnifica nit.

_DSC5227Em desperto d’hora sota l’acordat, ells han de treballar. Jo sóc conscient d’aquestes coses així que a les 6 ja m’estava despertant per preparar-me i partir a les 8. El cos em xerroteja com les frontisses d’una porta geganta, vella i oxidada. Avui deu ser un gran dia, em deia, però gens més començar vaig veure que les energies, malgrat haver tingut un esmorzar perfecte, continuaven en lloc desconegut. Així i tot arribo a Rennes i visito la catedral. Passeig pels seus carrers i vaig a l’oficina de turisme. Estic començant a agafar el gust a això d’anar a les oficines de turisme, solen tenir gent encantadora a la qual impressiones amb el teu “súper viatge” i t’aconsellen més enllà de la seva zona perquè continuïs les teves aventures en els millors llocs. El que no m’esperava era trobar a Stephanie. No solc tenir el plaure de conèixer gent que com jo viatge pel món amb bici. Va ser molt interessant la xerrada que vam tenir i aquí comparteixo el seu blog perquè tots pugueu gaudir d’ella com ho feu amb mi: www.desyeuxenvoyage.blogspot.com .

Parto cap al sud i m’ajuda un vilatà en la seva bici com pugues (ell parla francès). Se’m fa difícil viatjar sota un mantell de núvols sempre perdo el nord! I entre que no veig el sol i la senyalització aquí a França és el que és, faig més quilòmetres dels necessaris que chorradas d’anuncis posen en la tele. Paso Maure de Bretagne i a pocs quilòmetres de St. Séglin m’aturo en una casa, pa variar confonc a la família amb els camperols de la zona. La dona parla anglès i ens comuniquem com podem. Em diuen que no poden acollir-me a les seves terres doncs tenen gos i podria mossegar-me, però a canvi em porten a casa del seu veí. Keith, probablement una de les persones d’aquest viatge al que estaré més agraït. M’acull a la seva casa, en comptes de posar la tenda aquesta nit dormiré en llit. Provo el “pastís” un licor francès amb sabor d’anís i que se li afegeix aigua. Està riquíssim i és realment interessant veure com canvia de color en afegir-li l’aigua no tenia ni idea!

Passo la nit i en despertar continuo sentint les frontisses oxidades del meu cos. _DSC5268.ARWPorto dotze dies pedalejant sense parar, més de mil cent quilòmetres… no puc continuar així, haig de descansar! Li explico la situació a Keith, ell comprèn com em sento, també és viatger i em deixa quedar-me el dia i passar una nit més. Eternament agraït.

Després del dia de descans, m’acomiado de Keith i torno al treball. Bé el que ara és el meu treball clar! Per fi les meves energies han tornat. Tant han tornat que vaig a ritme de gent sense maletes, sense explicar que les seves bicis són millors… Què estic dient? Pupas la magnífica! Que ningú digui el contrari, aquesta bici es mereix un premi. Arribo a St. Nazaire i amb si passar el seu pont, molt millor senyalitzat que a l’Havre. A partir d’aquí començo a seguir la Velodyssey. Aquesta és una ruta per a bicicletes que fa tot el recorregut oest d’Europa… si si tot. Bé no perdó, per Espanya passa pel centre acabant en el sud de Portugal. Segueixo la ruta i en arribar a Pornic aturo a comprar. Perdo el senyal i la trobo més endavant on em poso a seguir-la i em porta a Pornic una altra vegada. Quin embolic! I a més vaig i caic de la forma més ximple possible… pobra Pupas el que ha de suportar. Al final, veig la fira que tenia muntada al poble i torno a la ruta. Al final aturo a descansar prop dels Moutiers en Retzs. Primer dia després del descans i em faig 124 quilòmetres. Què bé!

_DSC5251.ARW

M’acomiado d’Anne i Thierry i torno a ballar-la. Avui és diumenge i espero fer un altre magnific dia, com el va ser el dia anterior. Però els diumenges són per descansar… em trobo amb un dia una mica ventós i als 25 quilòmetres… MERDA! Per desenes de segon vaig pensar que algun cotxe m’havia tocat però en aconseguir equilibrar a Pupas i anar en línia recta de seguida vaig comprendre el que va passar. El suport del trasportí s’havia trencat! Aturo al 11173411_874165589317024_1507667268272472942_ncostat d’un magatzem i començo a desmuntar l’equipatge. Sabia que no tenia recanvis per a això però havia d’enginyar-me alguna cosa. No se m’ocorria gens en aquest moment, la meva ment es va bloquejar així que vaig fer un proverbi anglès: Drink a cup of tea (beu una copa de te). Bé, jo més aviat aprofiti per fer la parada del menjar. Menjar bo regenera idees. Modifico els suports perquè la peça que estava trencada tornés  funcionar. Torno a la ruta i aquest dia faig 97km. No està malament per haver tingut problemes. A més dec ser dels homes més afortunats del dia. M’acullen Thierry i la seva dona Bernadette, una encantadora parella que vam tenir una gran xerrada gràcies al traductor.

L’endemà Thierry i el seu fill Thomas em van ajudar a canviar els _DSC5265suports. És increïble viatjar i trobar-te persones com ells. Després de tot el matí viatjant amb el cotxe per als recanvis i treballant en el taller, arriba el moment de la ruta. Increïblement vaig perdre més temps que el dia anterior així que faig menys quilòmetres. També tenia La Rochelle en la volta de la cantonada i no volia arribar a la nit i no tenir lloc on posar la meva tenda de campanya. Així que aturo en la granja d’Olivier a descansar en Puyravaut.

La zona entre Luçon i La Rochelle s’assembla molt a Holanda. És una zona plana com una taula de planxar i plena de canals. Arribo a la Rochelle belle et rebelle com diuen els vilatans. És una ciutat interessant, marcada en la meva ruta per alguna cosa que la dona de l’oficina de turisme no tenia ni idea. Segons una de les moltes llegendes dels templaris i el Sant Grial, explica la llegenda que després de la caiguda dels templaris, ells van fugir al que avui dia diriem la USA a través del port de la Rochelle, portant-se amb ells tots els seus secrets i tresors, incloent el Sant Grial. Però com ja he dit és una llegenda que si fos certa posaria en dubte el descobriment d’Amèrica per Cristóbal Colom. Ja que la caiguda dels templaris va ser gairebé dos-cents anys abans.

_DSC5303.ARW

Així que surto d’aquesta bella ciutat sense tresor. Solament amb el descobriment que estic destrossant literalment els coixinets de la forquilla. Això i un radi trencat de la roda posterior. Així que si jo m’he recuperat Pupes comença a estar cansada després de 2.379 quilòmetres. Esperem que aguanti els 1.000 quilòmetres que falten!

_DSC5321.ARW

Una abraçada a tots i moltíssimes gràcies per llegir-me!

banner camiseta español

1 Respon a “ La teoria de l’espai temps ”

  1. Manuel

    Hola hijo me gusta lo que esta asiendo y espero verte pronto por aquí tú aventura la estamos viviendo todos y la pena no esta contigo acompañarte el tú recorrido. Hijo disfrutarlo y sobretodo se tú

    Respon

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.