El retrobament amb un mateix

Vacances dins de vacances?

Això va ser el que vaig sentir els sis dies que passi a Edimburg, unes vacances en tota regla. Vaig veure la ciutat, vaig descansar i visitar una mica el nord. Les muntanyes, fiords i com no podia faltar, el llac Ness. Per si aneu a preguntar, vaig creure que vaig trobar el monstre en la riba del llac… després em vaig adonar que era solament el meu propi reflex!
El dimecres, dia de la meva partida, em vaig acomiadar de Salva i Isa. Moltes gràcies nois pels dies que m’heu regalat a la vostra casa! Vaig sortir una mica tard d’Edimburg, per variar això comença a ser un hàbit.

El recorregut és senzill, la carretera que va a Newcastle és l’A1 però jo _DSC4420.ARWdecideixo seguir la costa, sempre que sigui possible. Visiti el castell de Halles i el de Dunbar, tots dos castells són gratuïts. No vaig fer molts quilòmetres, haig d’arribar a Newcastle el diumenge i si corria arribaria el divendres nit, així que aquesta setmana m’ho he pres amb calma, molta calma…

Descanso en la granja de William. Amb accés per fer cafè en el rafal juntament amb les ovelletes. L’endemà vaig conèixer a la seva mare que em preparo un esmorzar de reis i a la seva dona. Viatjar així és el que té, arribes al cor de les persones i ells arriben al teu. És sense la menor dubta el millor del viatge, conèixer la cultura i les persones.

No solc parlar d’això, ja que no m’agrada barrejar la religió amb els meus viatges encara que persegueixi esglésies i mesquites. Sóc fan de la seva arquitectura i al final també són part de la història i la cultura. Però començo a creure en alguna cosa, difícil d’explicar en català però fàcil explicar-ho en anglès. Per a ells déu i bé és molt similar. Déu és god i bé és good. Així jo explico quan em pregunten que no creo en gods (déus) però creo en goodness of the people (la bondat de les persones). Així, podria dir que sí, sóc creient del ben del món i pràcticament m’he trobat una vegada i una altra àngels que tenen el cel guanyat.

_DSC4448.ARWVolta a la ruta, decideixo que haig d’anar encara més a poc a poc. Segueixo una ruta ciclista, la numero 76. No sé on va però té l’adreça que jo necessito i m’aparta de la A1 que és la general i té molt tràfic. Arribo a Eyemouth i aturo a menjar en el port. Tinc refugi i internet al costat del Maritim centre. Conec a Oliver que treballa aquí i compartim un bon moment de xerrada i cafè. És un bon lloc turístic i està ja a la vora de la frontera d’Escòcia amb Anglaterra. Passo nit en la granja de Evan, un altre bon home que té una dona que fa pastelitos que estan de rechupete.

Anar lent i sol de vegades avorreix, aquesta vegada em vaig dirigir a Berwick. Busco un castell que ja no existeix, en el seu lloc tenim un parc commemoratiu amb vista a un pont que sembla un aqüeducte romà però és simplement perquè passi el tren. Aturo a menjar i parlo amb dos homes, així es passa bé l’avorriment. Continuo la meva ruta al sud uns pocs quilòmetres i aturo a descansar en una altra granja. Em va acollir la mare però solament m’acordo del nom del fill que fa triatló, William. Em van deixar dutxar-me i em van preparar el sopar i l’esmorzar de l’endemà. Sens dubte, uns sants, els dec mil gràcies i un perdó per la meva falta de memòria amb els noms.

_DSC4457.ARW

Torno a la ruta de la costa però el dia es va aixecar amb molt vent, tant que en baixada no passava de 12km/h… no parlem en les pujades o quan el vent venia pel lateral. Decideixo que el millor és canviar de ruta (una vegada més per culpa del vent) i anar per la general, que està més a l’interior i en teoria el vent hauria de ser menys fort… en teoria…

L’A1 és una carretera general, similar a les nacionals que tenim per Espanya. Però és pràcticament l’única gran carretera que tenen entre Edimburg i Newcastle. Anglaterra caminen escassos d’autopistes, per la qual cosa et trobes tots els camions en els trams nacionals. El vent continuava sent fort, molt fort. Per sort hi ha un tram de gespa en acabar-se l’asfalt… el vent em va tirar literalment de la calçada en un parell d’ocasions… un camió va ser el culpable que em sortís una tercera vegada Putos camions! Jo no és per queixar-me, la culpa no és del camió. Les persones en general són bones però sovint no van amb compte amb el que passa al voltant del món. Es pot dir que el 80% dels camions que em van avançar, ni van respectar la distància mínima d’un metre i mig, ni van afluixar la velocitat… pel que si el vent amb el qual ja estava barallant des de feia una bona estona em portava amb un fort embolic de cap ara havia de saber com calmar a Pupas cada vegada que m’avançava un camió o furgoneta. Sembla mentida que els que representen que són els professionals al volant siguin els que menys respectin…

Amb si arribar a Alnwick. Lloc que m’havien recomanat Salva i Lola._DSC4484.ARW L’entrada al castell eren uns 14 pawns i si ho visites amb els jardins 25… Vaig sortir per potes a la recerca de l’oficina de turisme. Vaig demanar consell i em van recomanar els millors llocs GRATUÏTS per veure el castell des de fora. Sé que és per ajudar a mantenir el castell però una cosa és ajudar una altra cosa és convertir a alguns en persones encara més riques.

Passo nit en una granja de cavalls. Dormir en tenda té les seves coses bones i les seves coses dolentes… va ser una nit amb vent i pluja… hahahaha em parteixo! El diumenge al final arribo i va clarejar ennuvolat i la tenda seca pel vent. La ruta a Newcastle va ser senzilla fins que vaig perdre el contacte amb el carril bici que em portava per Stannington. Vaig trobar a un grup de ciclistes anomenats WATbike, em van indicar com arribar a la ciutat i de pas van penjar una foto meva a la seva pàgina del Facebook. Arribo a Newcastle plovent així que moment de cafè i internet en el Starbucks, necessitava posar-me en contacte amb Patrick, el meu nou hostelero de Couchsurfing. Al final tot té solució i en l’espera vaig conèixer a dues encantadores policies que fins i tot es van animar a fer-se una foto al costat de Pupas.

_DSC4501.ARWLa meva estada en Newcastle va ser curta però gratificant. Vaig conèixer gran part de la ciutat i a la tarda vaig ser corrent al mur d’Adriano un altre somni complert! Mil gràcies a Patrick i els seus companys de casa, s’agraeix tenir bona companyia.

Ara em trobo en el ferri direcció a Ámsterdam. Deixo les illes després d’haver recorregut 833km i milions d’aventures. Conegut gent meravellosa i après a valorar una dutxa calenta.

_DSC4435.ARW

Una abraçada a tots i com sempre mil gràcies per llegir-me!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.