Category: Volta al mon

Islàndia part 5: Gel

Publicat a per

Islàndia s’ha convertit en la història interminable de Michael Ende, i és que per trobar la realitat, cal donar-li l’esquena i passar pel fantàstic. Així que ho diré d’una manera més actualitzada, l’hivern s’acosta, un lema que em ve com a anell al dit, perquè aquí, gairebé tocant el pol nord, fa un fred que pela, i perquè és un dels llocs de rodatge de Jocs de Trons, i com Jon Neu, jo no se res. Ni de la sort que he tingut per haver sobreviscut a la tempesta de Hofn, o d’haver arribat al final sense la necessitat d’un quitaneus. Benvinguts a l’últim color de la bandera islandesa, blanc, de gel.
Continue Reading

Islàndia part 4: desert

Publicat a per

De totes les aventures que porto a Europa, aquestes últimes setmanes han estat de les més impressionants de totes. He sobreviscut a la còlera del vent, al riu glacial d’aquest inici de setembre, amb l’únic suport dels rius i el que portava posat. Però he après, que la bellesa més pura, és la mes simple de totes. Benvinguts al desert d’Islàndia.

Continue Reading

Islàndia part 3: Vent

Publicat a per

Se que estareu pensant tots, per què vent i no gel? No és aquest l’element que et falta de la bandera islandesa? Teniu raó, és el color blanc de la seva flamant bandera el que em falta per escriure, però malgrat haver superat amb cert èxit la glacera de Snæfellsjökull, escusa perfecta per al titular, no ha estat l’element rei d’aquests dies de ruta. He batallat amb la ventada milers de vegades, però ha estat la primera vegada que gairebé esgota la meva existència, i és que amb el vent no es juga. La propera vegada viatjo en vela!
Continue Reading

Islàndia part 2: Foc

Publicat a per

Aquesta segona part de la illa més aventurera, per excel·lència o per conveniència comercial, ve plena de moments inoblidables, amb un final catastròfic. Des que vaig abandonar Husavík, els dies han volat a velocitat de la llum. He recorregut paisatges que semblen difícils situar-los en la vida real, és igual que en una pel·lícula de Hollywood. Sense més preàmbuls, us presento el segon color de la bandera islandesa, vermell, foc. Acció!
Continue Reading

Islàndia part 1: Aigua

Publicat a per

La meva idea principal a Islàndia era escriure un o dues posts com a molt, però a causa de la magnitud d’esdeveniments, exigències del guió i el sorprenent paisatge d’aquesta illa, m’han fet canviar d’opinió. Pot ser que hi hagi més parts de les quals mai m’hagués imaginat, però en nou-cents quilòmetres que porto fets tinc anècdotes com per escriure un llibre. Sempre vaig pensar que el camí de Sant Jaume va ser el meu viatge més intens, però una vegada més m’equivocava. Benvinguts a la primera part d’una història inoblidable.
Continue Reading

Mirant al mar

Publicat a per

Hi ha moments del viatge que són de pas, simplement trams que s’han de transitar per anar del punt A a el B i així successivament. Però en els viatges com en la vida no hi ha res escrit. Aquests dies no tenia res planejat amb més interès social que el cap de Skagen, archiconocida pel xoc de mars entre el mar Bàltic i el oceà Atlàntic i per la quantitat de pintors que han gravat en els seus quadres moments d’aquest enorme braç de sorra. Però els guionistes d’aquesta història, que és la meva vida, han decidit que em mereixia moments emotius, i moments en què hauria de controlar el meu mal geni i utilitzar el meu enginy per aconseguir objectius. Mai en la meva vida m’havia passat tant temps mirant al mar…
Continue Reading

Camí de la cultura

Publicat a per

No hi ha res com parar-se a pensar que és el que has fet aquestes dues últimes setmanes de viatge. No és per rutina, paraula incompatible en un viatge d’aventura, és per absorbir tota l’informació adquirida i apresa en ruta. Quan sembla que has tingut una setmana tranquil·la i sense amb prou feines coses importants que explicar, t’adones que és quan més coses has d’explicar, doncs els moments requereixen temps per aprendre d’ells. Un viatge senzill a priori entre dues capitals escandinaves s’ha convertit en una classe magistral d’art, història, cultura i generositat humana.
Continue Reading

Suècia, al retrobament amb un vell amic

Publicat a per

Torno a ballar-la després d’una llarga aturada hivernal. La meva estada a la capital noruega m’ha deixat petjat, tinc experiències allí com per escriure un llibre, però això és un blog sobre els meus viatges no un reality xou de telecomedia, per això no escriuré sobre els meus dies a Oslo. Solament diré que Gràcies a tots els que han estat amb mi aquests últims mesos, als meus amics, excompanys de treball i pis (he remarcat als meus compis de pis perquè no em diguin que no parlo d’ells com en la ràdio). Sempre es fa difícil deixar a les persones que aprecies darrere. Crec que a mesura que passa el temps costa més, però també diré que mai la meva idea de continuar ha estat mes fèrria. A Oslo he trobat a persones que després de set mesos les he arribat apreciar, voler i fins i tot estimar a la meva manera, són i seran amics per a tota la vida. Però les estades perllongades no han estat amigues meves en els últims temps, tants dies estacionat van fer perdre el rumb i a mi mateix. És hora de retrobar-se. Continue Reading

Dos anys de viatge

Vídeo

 

El temps vola i no s’atura. Dos anys des que vaig sortir de la verda Irlanda. He recorregut 20 països, 16.046 quilòmetres i milions d’experiències que no caben en un sol vídeo.

Vull agrair a Txarango per aquesta meravellosa cançó que ens omple l’ànima d’alegria i em a inspirat per fer aquest vídeo. Gràcies!

Gràcies a tots per acompanyar-me en aquests dos anys 🙂

Si us agrada el que faig subscriure al meu canal 🙂

Música: Txarango – Vuelta al mundo – Som Riu

A per les llums del nord

Publicat a per

Com si fos un crit de guerra, una crida a l’acció o la mateixa destinació empenyent-me a sortir d’aquest closca. Porto anys viatjant i els últims mesos els he passat a Oslo, treballant i lluitant per uns objectius econòmics dels quals estic segur que no en faré, però els que em coneixeu ja sabeu que els diners no em paren a mi, ni em reté l’esperança de guanyar més. No. El motiu principal de la meva estada a la capital Noruega és un fenomen que només passa en els pols certes èpoques de l’any. Per això quan els meus amics em van dir que volien anar a una cabana a veure l’aurora boreal jo no em vaig poder reprimir. Vaig amb vosaltres! I vaig anar de la millor manera que coneixo arribar als llocs, amb Negrita 🙂

Continue Reading