Continue Reading

Primera part

Jo vaig sortir des de la meva casa el dilluns 6 d’agost del 2012 des de la meva casa. Era un bon noi amb ganes de desconnectar una mica de tot el que m’envoltava i veure si aconseguia una mica de treball que es necesari amb els temps que corren.

Mural

Els motius?? Desconnectar de tot. Cada pelegrí té els seus propis motius però el meu crec que al final ha estat el més utilitzat a pesar que en sortir de casa cregués que era únic, és clar que no. El que si que creo és que probablement si fos l’únic a estar poc informat tant del trajecte que havia de seguir (vaig decidir anar per nacional i carreteres secundàries o moooolt secundàries fins a Jaca i a partir d’aquí preocupar-me de preguntar per on havia d’anar) a l’igual de com passar les nits i on és el millor lloc. Per descomptat ni em vaig plantejar com tornar a casa, això ja ho vaig decidir en el mateix Santiago. Continue Reading

Segona part

Els dotze quilòmetres que separaven Sabiñanigo de Jaca se’m van fer llarguísims. Així que el dilluns ho dedico
a visitar Jaca d’a dalt a a baix i a treure’m la credencial com a pelegrí, sí sí, ho heu llegit bé, fins ara no portava gens que indiqués que estava fent el camí de Sant Jaume…

també vaig ser a la farmàcia, enxampi esprai anti-mosquits, ibuprofeno i una faixa per a l’esquena doncs em dolia molt per la motxila que portava a coll. També pregunto per les genolleres que tenien però el farmacèutic em va aconsellar d’utilitzar correctament el réflex i no forçar el genoll. Continue Reading

Tercera part

Com és Santiago de Compostel·la? Per a alguns és un lloc sagrat carregat d’espiritualitat… jo solament veia tendes de souvenirs pertot arreu. Així, Cristina i jo decidim passar un dia més a la ciutat i després continuar el camí fins a Finisterre. El primer va ser buscar provisions per passar la nit i allotjament gratuït. Les provisions és fàcil, vas a un súper i compres, el de l’allotjament gratuït va ser una altra història… Vam ser a l’oficina del pelegrí per preguntar si era possible trobar alguna cosa així a la ciutat i sorprenentment ens van dir que sí, que anéssim a l’església dels franciscans on els sacerdots tenen un humil alberg on poder allotjar-se. També ens van informar (per petició nostra) que si no hi hagués lloc per a nosaltres podríem guardar les bicis al pati del recinte de les oficines de pelegrins però que ells tancaven a les nou.

Continue Reading

Cuarta part

Portava ja trenta-un dies fora de casa. Tot un mes ple d’històries i aventures amb les quals vaig compartir. Molts, arribat aquest punt recullen les seves maletes, empaqueten les seves bicicletes i decideixen retornar a les seves cases i a les seves antigues vides en un ràpid avió o un còmode seient de tren… però avui no és aquest dia! Em deia al mi mateix. La veritat és que la decisió de tornar muntat amb bici no va anar justament en sortir de casa, si no, a mig camí d’arribar a Santiago quan el meu amic Andrés em va preguntar com tornaria i jo em vaig quedar sense saber que contestar. Tren?? Avió??? Autobús???? Cadascuna d’aquestes preguntes et fa pensar… i quina pressa tinc en tornar?

Continue Reading

Cinquena part

 De Celia em vaig acomiadar a la nit en el sopar i de Lorraine al matí en el seu treball. Em vaig trobar amb la roda posterior desinflada i em va tocar reparar enmig de la plaça. De camí em vaig trobar amb la parella d’alemanys i ens parem a prendre una cervesa a Collioure. Un magnific lloc on fer de turista. Em vaig acomiadar d’ells i vaig continuar el trajecte. Havia de creuar la frontera i sàvia que seria un dia dur doncs camí a Portbou et trobes amb molts desnivells. En arribar a la frontera em vaig fer les típiques fotos amb el cartell d’Espanya. Començava a veure la fi i això em posava nostàlgic i al mateix temps em donava energies per continuar. Arribi a Llança on em paro a prendre un cafè. Estava cansat però el meu pla era arribar a Cadaques així que vaig continuar. Continue Reading