Camí de Sant Jaume – Desenllaç del camí

Cinquena part

Reencuentros :) De Celia em vaig acomiadar a la nit en el sopar i de Lorraine al matí en el seu treball. Em vaig trobar amb la roda posterior desinflada i em va tocar reparar enmig de la plaça. De camí em vaig trobar amb la parella d’alemanys i ens parem a prendre una cervesa a Collioure. Un magnific lloc on fer de turista. Em vaig acomiadar d’ells i vaig continuar el trajecte. Havia de creuar la frontera i sàvia que seria un dia dur doncs camí a Portbou et trobes amb molts desnivells. En arribar a la frontera em vaig fer les típiques fotos amb el cartell d’Espanya. Començava a veure la fi i això em posava nostàlgic i al mateix temps em donava energies per continuar. Arribi a Llança on em paro a prendre un cafè. Estava cansat però el meu pla era arribar a Cadaques així que vaig continuar.

El Parc Natural del Cap de Creus és un lloc que recomano visitar rotundament. Un lloc bell, amb bones carreteres i bonica fauna (si ets capaç de veure-la). Però el millor de tot no és això no, sinó la tramontana… No us sembla divertida?? Doncs no, perquè enganyar-nos. Em quedaven 20km per davant i ja portava uns 70km fets pel que tampoc les meves energies m’acompanyaven al meu favor. Durant una bona estona fins i tot vaig pensar a pernoctar per la zona, però si t’enxampen en un parc natural ho tens fotut. Al final arribo a la meva destinació, Cadaques. Al principi vaig anar al càmping pensant que seria barat… però solament per muntar la tenda em demanaven 16€… li vaig dir a la dona de la millor manera possible que abans de pagar això per dormir en una tenda preferia pagar un hotel i així vaig fer. Vaig anar a un hotel just al costat de la casa de Dalí. Si va ser molt mes car, però el servei impecable i per fi un bany amb escuma. Això em recordava la primera nit del camí a l’hotel de Collsuspina. Sens dubte vaig fer del meu camí un començament i un final en hotels, si, no és l’habitual per a pelegrins però, no m’ho havia guanyat? Si alguna cosa vaig aprendre del camí és que no cal ser massa durs amb un mateix.

Vistas a mi tierra natal

L’endemà em vaig despertar com a nou. Feia temps que no em sentia tan i tan bé. Vaig anar a esmorzar al súper buffet lliure que tenien preparat l’hotel i m’inflo de menjar (i de pas enxampo alguna cosa per al camí). Sàvia que anava a ser un dia dur, doncs el meu record fins avui eren 130km en una sola jornada i em quedaven 166km per davant. Però el meu primer pla, que era passar una nit a casa dels meusCamino de Santiago avis en Valcanera, Sils, a uns 110km de distància va fracassar, doncs els meus avis estaven en Mataró. Així que solament em quedava una opció lògica per a mi. Fer el que no havia fet en tot el camí 166km!! I per variar tornava a sortir tard de l’hotel… Allà per les 9:30 del matí emprenia el camí. En sortir de l’hotel vaig veure a tres cicloturistas sortint del càmping. Em vaig posar al costat d’ells i els vaig saludar. Eren tres anglesos que van sortir d’Anglaterra un dia abans que jo amb les seves bicicletes i la destinació dels quals era Tarifa… encara els quedava un llarg viatge per davant però mentrestant ens vam fer companyia en sortir del Cap de Creus. Vaig comprovar que el meu estat de forma era acceptable per les pujades i gràcies a la meva passió per la moto (suposo) vaig ser el millor en les baixades. En arribar a prop de Figueres ens acomiadem doncs ells anaven per la costa i a pesar que jo també podia anar, per aquesta zona em retardava un dia i econòmicament tampoc m’anava molt bé tenint en compte el pastón de l’hotel… així que tiro recte per nacional com lo planejat.

Vistas del hotel de Cadaqués

A mig camí em truca el meu pare preguntant per on anava, li vaig dir on estava i que no sàvia si podria arribar pel tremend vent en contra que tènia. El volia venir a buscar-me però òbviament no li vaig deixar doncs ell no sàvia que en l’única cosa que no li mentia era en el del vent. Paro en un petit parc d’un restaurant al costat de la carretera. Em vaig fer els meves ultimes llenties de llauna i les vaig escalfar amb el meu fogó i sense voler provoqui un petit incendi que vaig apaguar de seguida. Són coses que passen… per sort jo sempre que faig un foc estic previngut. Continuo i anava fent fotos per les quals penjava en el facebook immediatament per anar informant a familiars i amics i la sorpresa va ser que en arribar a Dosrius vaig veure que em fa llums un Audi a3. Gerard que gran que ets noi! Sabent per on anava va salir de la seva casa camino al karting i de pas a saludar-me. Vaig saludar a la meva germana que estava treballant i vaig anar directament per a casa. Jo visc a la part alta d’una muntanya, dos quilòmetres de pujada i se m’havia oblidat perquè el de pujar se’m donava tan bé… i és que els últims 2km van ser durs!! Però ho vaig aconseguir… ho havia fet! I després de 52 dies fora de casa, 3.400 quilòmetres recorreguts per carretera i camins de terra i pedra podia tornar a fer una abraçada als meus pares!

Camino de Santiago

Tots fem un camí. I encara que tornis a fer-ho serà un camí diferent i completament diferent a l’anterior. Jo vaig aprendre que si vols fer-ho solament has de sortir de la teva casa i fer-ho. Ningú vindrà a fer-ho per tu. Però si surts i t’engegues aviat veuràs que les coses no són tan difícils com pensaves o com les persones del teu al voltant et diuen. Tindràs moments bons i moments no tan bons. Fins i tot pot ser que tinguis moments dolents però és en aquests moments quan vius la teva aventura i és en aquests moments quan apareix algú a tirar-te una mà.

Camino de Santiago

Espero que la meva experiència serveixi per animar a uns altres a mobilitzar-se.

Camino de Santiago

Bon camí!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.