Camí al meu destí

Em vaig quedar uns dies extra en Trondheim per preparar la meva arribada a la capital de Noruega. Hi ha moments que sembla que estàs predestinat al fet que et passin coses inoblidables, però l’inoblidable no és sempre graciós, o almenys no ho és al moment que està passant. Perquè si dic que semblava un peix des de la meva sortida de Trondheim fins a la meva arribada a Røros estant en una terrassa amb una gerra de cervesa a la mà ens farà riure a tots. Però quan sents que estàs tan mullat que asseguis que t’estàs transformant en un amfibi a l’estil Kevin Costner en Waterworld no ho veus igual… per sort, Røros  és un bon lloc on esperar al fet que passi el  mal temps 🙂

banner camiseta alargado

Røros

cicloturismo-amigos

Per sort en Røros m’esperava el meu amic Thorleif. Vaig arribar a la seva casa amb la recomanació de Goisa i Stefan i no podria haver arribat en millor moment, sota la pluja. Però Thorleif em va permetre quedar-me dues nits i així veure com la pluja marxava i conèixer uns dels pobles més bonics de Noruega. Per a mi, el més bonic fins avui al país víking. Gràcies Thorleif per tot!

cicloturismo-roros-calles

No és un poble molt gran, però els seus dos carrers principals, la seva església luterana i les cases de fusta que formen part del museu Smelthytta estan al costat del riu Røa fet que desemboca en el Glomma, el riu més gran de Noruega. Amb tanta bellesa i colorit i una història basada en les seves mines de coure, plom i zinc és normal que sigui patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Llegenda

cicloturismo-roros-noruega

Aquesta ciutat minera va créixer sota el regnat de Dinamarca en 1644 quan un alemany anomenat Lorentz Lossius, enginyer miner a Noruega, va aconseguir els permisos d’explotació de les mines de coure. En aquests moments el rei Christian IV atorgava beneficis a tots aquells que trobessin metall, i així comença la llegenda del nostre nou amic alemany. Un granger anomenat Hans Aasen estava caçant rens a les muntanyes de Storvola, en donar caça a un gran ren, aquest va rodar per la lloma de la muntanya descobrint unes pedres enormes que contenien coure i arrencant un parell va anar corrent a ensenyar-li-ho al seu amic Lorentz Lossius. El nostre amic alemany, que treballava en les mines de plata en Kongsberg, coneixedor del valor del descobriment, va anar corrent al rei al que li va atorgar permisos i poder. Va fundar la companyia que treballarien en les mines de coure i controlarien durant 333 anys el poder de la ciutat de Røros, convertint-la en una ciutat rica i prospera. La història no diu res més del bo d’Hans Aasen…

Camí a Oslo

cicloturismo-caminos-subida

La pluja cesso i em vaig anar de Røros amb sol. Thorleif em va indicar un pas de muntanya que em porto a pedalejar per camins desèrtics durant més de 30 quilòmetres. La pista tenia una sola muntanya que em va fer suar la cansalada. Per moments vaig arribar a pensar que m’hauria de baixar de Negrita, però per sort la nena dels meus ulls es va tornar a comportar com una campiona 🙂

cicloturismo-juegos-olimpicos

La ruta em deia que viatjaria més ràpid a la capital noruega per altres camins, evitant arribar a la ciutat de Hamar. Però aquesta ciutat-municipi té un nom que em feia gràcia, està a la riba del llac més gran de Noruega anomenat Mjøsa i a mes va formar part dels jocs olímpics d’hivern de Lillehammer en 1994.

cicloturismo-campos-concentracion

Recorrent el riu Glomma, el mes llarg de tota Noruega, vaig passar per les restes d’un camp de concentració anomenat Løssetleiren. Els presoners feien ninots de fusta i diferents manualitats per fer trocs amb els vilatans a canvi de pa. Les condicions dels presoners eren miseras en els camps de concentració en la segona guerra mundial.

cicloturismo-campos-cultivo

Ja prop d’Oslo, les muntanyes són molt més baixes. Els boscos passen a ser camps de cultiu de civada, dignes d’un quadre de Van Gogh. Des de Trondheim, que està al nivell del mar, has de pujar fins a gairebé els mil metres d’altura en 160 quilòmetres. Però una vegada superat el pas els següents gairebé quatre-cents quilòmetres  que em vaig fer han estat de baixada, una sensació màxima de felicitat absoluta 🙂

Oslo

cicloturismo-oslo

Per fi estic en la meva destinació. L’arribada a la capital del regne va ser una mica còmica. Després d’una ruta meravellosa em va tocar perdre’m… perdó! Jo mai em perdo, solament dono rutes turístiques que casualment són mes llargues del necessari… però ho vaig aconseguir!

cicloturismo-puente-lluvia

Es nota que fa temps que no viatjo per ciutats grans. Vaig haver d’usar el GPS del meu smartphone ja que les indicacions de les persones locals em portaven amb retard, jo que sóc donat a parlar m’entretinc… però el pitjor va ser veure com la bateria del mòbil s’anava al garete ràpidament. Tan ràpid com va aparèixer la joiosa pluja que m’obligo a parar durant 20 minuts sota el pont. Temps suficient per carregar una mica la bateria i arribar a casa de la meva amfitriona.

cicloturismo-festival-oslo

He tingut la sort d’arribar en el Mela festival que se celebrava aquest cap de setmana. És un festival d’intercanvi cultural que se celebrava al centre d’Oslo on es podia gaudir de concerts i diferents espectacles culturals de diferents nacionalitats i provar la seva gastronomia. Com tots els festivals que se celebren al centre de la ciutat, els espectacles són gratuïts i oberts a tot el públic.

cicloturismo-oslo-tigre

Jo crec en el destí, el destí va fer que conegués a Lubisney en Cap Nord i que ara, gràcies a la seva increïble amabilitat tingui l’oportunitat d’estar un mes a Oslo. Jo crec en el destí, però perquè el destí es compleixi cal treballar àrduament i no penso desaprofitar les oportunitats de la vida. A per elles tigre!

Vull donar el meu més sincer agraïment a Lubisney i Sandra per acollir-me a la seva casa i donar-me aquesta oportunitat per intentar aconseguir una ocupació a Oslo i quedar-me l’hivern estalviant i treballant amb nous projectes.

Una abraçada a tots i gràcies per estar sempre recolzant-me.

Si t’agrada el que faig no t’oblidis de comentar i compartir-ho amb els vostres al·legats, així aconseguirem que el blog arribi ben lluny!

1 Respon a “ Camí al meu destí ”

  1. Manuel

    En hora buena campeón. Ya solo queda un poquito menos. Esperamos que se cumpla todos tus sueños.Que sin duda sera. Me gusta la historia de Oslo como todas tiene su especialidad . Con sus minerales y esa o rota que tiene los nombres. Te queremos y viajamos con ti go besitos tu madre

    Respon

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.